- L'obre d'antigona
L'obra de Sòfocles narra la història d'Antígona, filla d'Èdip i així la dels últims descendents de la casa dels Lablácidas.La història comença després de la batalla en què els dos germans d'Antígona, Etèocles i Polinices, acaben de manera recíproca amb les seves pròpies vides. Després d'aquest funest fet, el vigent rei de Tebes, Creont, parent de les difunts, pren una mesura potser desmesurada prohibint la sepultura de Polinices, a qui considera un traïdor per atacar la ciutat de Tebes.La veritat és que Polinices només tractava de recuperar (mitjançant la guerra) el que li corresponia per dret, ja que el seu germà es va negar a complir el tracte pactat anteriorment entre ells en què es repartien el govern de la ciutat de Tebes durant certs anys .Durant el transcurs d'aquesta guerra va tenir lloc el tràgic final en què tots dos morien a mans del seu propi germà en una doble estocada final a les portes de la ciutat de Tebes.Com he dit anteriorment, Creont, sumant-se a la cadena de tragèdies a la que la seva família estava condemnada, prohibeix donar sepultura a Polinices donant-a Etèocles.Antígona, lògicament, no està d'acord amb aquesta decisió del nou rei, i malgrat els esforços de la seva germana Ismene per convèncer del contrari, decideix enterrar el seu germà, complint amb la llei dels Déus (almenys la que ella interpreta ) i fent cas omís de les lleis reals.Antígona no aconsegueix fer-ho, ja que quan tractava de concloure els ritus necessaris per al seu correcte viatge al món dels morts, els soldats i guàrdies de Creont la capturen i la porten davant seu. Creont no mostra clemència (almenys al principi) davant seu, ni tan sols en demanar-li el seu propi fill, Hemón, promès de Antígona, que canviï d'actitud.El personatge de Hemón és, al meu parer, el més interessant de tota la tragèdia, doncs, mentre tracta de resignar al criteri del seu pare i rei Tebes, al mateix temps intenta convèncer-lo que no ho faci, però no demanant pietat per tractar de la seva promesa, sinó, demostrant que coneix al seu pare, comparant amb un "jove inexpert" i titllant-lo de mal governant apel · lant als principis grecs de democràcia, cops, que creia surtirían efecte en ell. La veritat és que no ho aconsegueix, però al meu entendre, tenen molt a veure en la seva futura recapacitació.Tant Antígona, com Hemón, com Corifeo, li fan saber a Creont que el poble li té per un tirà i que en realitat estan a favor de l'indult d'Antígona i la correcta sepultura del fill d'Èdip, encara que mai serien capaços de reconèixer davant seu , no per respecte per la llei, com hauria de ser, sinó per por al propi Creont. Tanmateix, Creont veu en aquestes paraules una mena de conspiració contra el seu bon judici negant per complet a cedir davant les exigències d'aquells als quals considera criminals o còmplices de criminals.De nou el cec Tirèsias, com ja ho va ser en la història d'Èdip, provoca i suposa un canvi en els esdeveniments, ja que en la seva visita al rei Creont, confirma les paraules d'Antígona, Hemón i Corifeo, donant-los un caire diferent, en aquesta ocasió, no representa el poble de Tebes, sinó als Déus, fent saber a Creont, que aquests no estaven contents amb ell i que si deixava sense sepultura a Polinices i matava a Antígona una sèrie de malediccions caurien sobre el poble de Tebes.Creont, encegat de nou pel sabor dolç del poder i la tirania, veu en aquestes paraules del cec Tirèsias, una amenaça directa cap a la seva persona i cap al seu poble a qui diu estimar per sobre de si mateix, per part no dels Déus sinó del propi Tirèsies. I opta per insultar el cec sense creure les seves paraules, després d'això, el cec Tirèsias decideix marxar, no sense abans maleir a Creont amb un fill mort en els seus braços, com a compensació de les morts de les que sigui causant. Fins aquí dura la intervenció del cec, i és cert que sembla que no ha canviat molt les coses, però més tard veurem que les seves paraules provocaran el canvi d'actitud del rei.Abans d'això, en capturar el rei a Antígona es produeix un enfrontament entre Antígona i la seva germana Ismene, capturada també per Creont, on Antígona acusa la seva germana de falsa i traïdora de la família per no haver volgut participar en l'enterrament del seu germà. Ismene demana ser sancionada costat de Antígona, no deixa clar si per amor a la seva germana, per culpabilitat i penediment de no haver mostrat respecte per la seva família o per algun altre motiu, però Antígona, demostrant el seu orgull del que havia fet, li nega el "privilegi" de morir per la seva família. Ismene no torna a aparèixer en la història, ja que Creont li perdona.Antígona, per ordre del rei és enterrada viva en una cova on tindrà menjar suficient per subsistir privant així de viure ni entre vius ni entre morts. I Polinices seguirà sense sepultura fins que Creont, parlant amb Corifeo i espantat profundament per les paraules del cec, canvia d'opinió i decideix rectificar i desfer el que va fer sent ell mateix qui d'enterrament a Polinices i alliberi a Antígona, promesa del seu fill, del seu captiveri.El primer, la sepultura de Polinices, passa sense més inconvenients, però en arribar al lloc on hauria esperar Antígona passa que aquesta ja no espera més que el Déu que vingui a portar-la al regne dels morts, doncs s'havia penjat del sostre de la cova donant-se ell mateixa mort, i Hemón, desconsolat, plorava als seus peus. Creont intenta aixecar al seu fill quan aquest li escup i intenta ferir amb la seva espasa, per acabar donant-se mort a si mateix com va fer la seva estimada. La maledicció predita pel cec Tirèsias es compleix al fi i Hemón jeu mort abraçat a Antígona.Creont torna a Tebes amb el seu fill mort en braços per descobrir que Eurídice, la seva esposa, al saber la mort del seu fill es suïcida també culpant Creont de la tragèdia. I així acaba l'obra, amb Creont sostienendo seva família morta en els seus propis braços.
- Tragedia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada