Arbre Genealógic
L'obra de Sòfocles narra la història d'Antígona, filla d'Èdip i així la dels últims descendents de la casa dels Lablácidas.La
història comença després de la batalla en què els dos germans
d'Antígona, Etèocles i Polinices, acaben de manera recíproca amb les
seves pròpies vides. Després
d'aquest funest fet, el vigent rei de Tebes, Creont, parent de les
difunts, pren una mesura potser desmesurada prohibint la sepultura de
Polinices, a qui considera un traïdor per atacar la ciutat de Tebes.La
veritat és que Polinices només tractava de recuperar (mitjançant la
guerra) el que li corresponia per dret, ja que el seu germà es va negar a
complir el tracte pactat anteriorment entre ells en què es repartien el
govern de la ciutat de Tebes durant certs anys .Durant
el transcurs d'aquesta guerra va tenir lloc el tràgic final en què tots
dos morien a mans del seu propi germà en una doble estocada final a les
portes de la ciutat de Tebes.Com
he dit anteriorment, Creont, sumant-se a la cadena de tragèdies a la
que la seva família estava condemnada, prohibeix donar sepultura a
Polinices donant-a Etèocles.Antígona,
lògicament, no està d'acord amb aquesta decisió del nou rei, i malgrat
els esforços de la seva germana Ismene per convèncer del contrari,
decideix enterrar el seu germà, complint amb la llei dels Déus (almenys
la que ella interpreta ) i fent cas omís de les lleis reals.Antígona
no aconsegueix fer-ho, ja que quan tractava de concloure els ritus
necessaris per al seu correcte viatge al món dels morts, els soldats i
guàrdies de Creont la capturen i la porten davant seu. Creont
no mostra clemència (almenys al principi) davant seu, ni tan sols en
demanar-li el seu propi fill, Hemón, promès de Antígona, que canviï
d'actitud.El
personatge de Hemón és, al meu parer, el més interessant de tota la
tragèdia, doncs, mentre tracta de resignar al criteri del seu pare i rei
Tebes, al mateix temps intenta convèncer-lo que no ho faci, però no
demanant pietat per tractar de
la seva promesa, sinó, demostrant que coneix al seu pare, comparant amb
un "jove inexpert" i titllant-lo de mal governant apel · lant als
principis grecs de democràcia, cops, que creia surtirían efecte en ell. La veritat és que no ho aconsegueix, però al meu entendre, tenen molt a veure en la seva futura recapacitació.Tant
Antígona, com Hemón, com Corifeo, li fan saber a Creont que el poble li
té per un tirà i que en realitat estan a favor de l'indult d'Antígona i
la correcta sepultura del fill d'Èdip, encara que mai serien capaços de
reconèixer davant seu , no per respecte per la llei, com hauria de ser, sinó per por al propi Creont. Tanmateix,
Creont veu en aquestes paraules una mena de conspiració contra el seu
bon judici negant per complet a cedir davant les exigències d'aquells
als quals considera criminals o còmplices de criminals.De
nou el cec Tirèsias, com ja ho va ser en la història d'Èdip, provoca i
suposa un canvi en els esdeveniments, ja que en la seva visita al rei
Creont, confirma les paraules d'Antígona, Hemón i Corifeo, donant-los un
caire diferent, en aquesta
ocasió, no representa el poble de Tebes, sinó als Déus, fent saber a
Creont, que aquests no estaven contents amb ell i que si deixava sense
sepultura a Polinices i matava a Antígona una sèrie de malediccions
caurien sobre el poble de Tebes.Creont,
encegat de nou pel sabor dolç del poder i la tirania, veu en aquestes
paraules del cec Tirèsias, una amenaça directa cap a la seva persona i
cap al seu poble a qui diu estimar per sobre de si mateix, per part no
dels Déus sinó del propi Tirèsies. I
opta per insultar el cec sense creure les seves paraules, després
d'això, el cec Tirèsias decideix marxar, no sense abans maleir a Creont
amb un fill mort en els seus braços, com a compensació de les morts de
les que sigui causant. Fins
aquí dura la intervenció del cec, i és cert que sembla que no ha
canviat molt les coses, però més tard veurem que les seves paraules
provocaran el canvi d'actitud del rei.Abans
d'això, en capturar el rei a Antígona es produeix un enfrontament entre
Antígona i la seva germana Ismene, capturada també per Creont, on
Antígona acusa la seva germana de falsa i traïdora de la família per no
haver volgut participar en l'enterrament del seu germà. Ismene
demana ser sancionada costat de Antígona, no deixa clar si per amor a
la seva germana, per culpabilitat i penediment de no haver mostrat
respecte per la seva família o per algun altre motiu, però Antígona,
demostrant el seu orgull del que havia fet, li nega el "privilegi" de morir per la seva família. Ismene no torna a aparèixer en la història, ja que Creont li perdona.Antígona,
per ordre del rei és enterrada viva en una cova on tindrà menjar
suficient per subsistir privant així de viure ni entre vius ni entre
morts. I
Polinices seguirà sense sepultura fins que Creont, parlant amb Corifeo i
espantat profundament per les paraules del cec, canvia d'opinió i
decideix rectificar i desfer el que va fer sent ell mateix qui
d'enterrament a Polinices i alliberi a Antígona, promesa del seu fill, del seu captiveri.El
primer, la sepultura de Polinices, passa sense més inconvenients, però
en arribar al lloc on hauria esperar Antígona passa que aquesta ja no
espera més que el Déu que vingui a portar-la al regne dels morts, doncs
s'havia penjat del sostre de la cova donant-se ell mateixa mort, i Hemón, desconsolat, plorava als seus peus. Creont
intenta aixecar al seu fill quan aquest li escup i intenta ferir amb la
seva espasa, per acabar donant-se mort a si mateix com va fer la seva
estimada. La maledicció predita pel cec Tirèsias es compleix al fi i Hemón jeu mort abraçat a Antígona.Creont
torna a Tebes amb el seu fill mort en braços per descobrir que
Eurídice, la seva esposa, al saber la mort del seu fill es suïcida també
culpant Creont de la tragèdia. I així acaba l'obra, amb Creont sostienendo seva família morta en els seus propis braços.
La tragedia de l'obra esta en que Edip no coneix els seus progenitors i en conseqüencia mata al seu pare i en segon lloc es casa amb la seva propia mare amb la qual té quatre fills dos nens i dos nenes. Despres en saber que s'habia casat amb la seba propia mare es treu els ulls i la mare es suïcida penjan-se d'un arbre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada