Noucentisme

El noucentisme(1906-1923)

Podem definir el Noucentisme com aquell fenomen que entre les dates abans esmentades tipifica les aspiracions hegemòniques dels nuclis més actius de la burgesia catalana i procura dur-les a terme mitjançant una sèrie de projectes complexos i variats que possibilitin la viabilitat de l'acció reformista que es proposen.

El noucentisme va néixer en un període molt complex i fèrtil, tant políticament com culturalment, de la història de Catalunya.Aquest nou moviment va penetrar en la política, les institucions, l’estètica, la literatura i l’art. Va ser culturalment i políticament molt actiu i va tenir dos grans referents. Per una banda, la Catalunya ciutat, que era Barcelona entesa com a gran metròpoli de la cultura catalana. Per l’altra, el Mediterrani i la tradició. s'inicia 1906 amb el Glosari d'eugeni d'Ors a la "Veu de Catalunya", la publicació d'Els fruits saborosos de Josep Carner i de La nacionalitat catalana de Prat de la Riba. 

  L'any 1923, amb la implantació de la dictadura de Primo de Rivera "s'acaben les realitzacions noucentistes"

  Modernisme i Noucentisme com a dos moviments antagònics, com un trencament ideològic i estètic total. Cal recordar que alguns dels intel·lectuals més representatius del Noucentisme -Pompeu Fabra, Carner, Ors- havien participat de manera assídua en projectes i activitats modernistes i que posteriorment s'incorporaren a les files del nou moviment. Un dels elements bàsics que marca el canvi entre els dos períodes és el pas de l'amateurisme a la professionalització, o si es vol, de l'espontaneïtat i el voluntarisme a la institucionalització.

 Es tractava de crear una nova orientació en l'ordre político-social i del pensament com a conseqüència de la consolidació del catalanisme polític. Així intel·lectuals i burgesia -forces culturals i polítiques- es posen d'acord per tirar endavant un projecte polític comú per a Catalunya; S'aglutinen sota la disciplina d'un partit, la Lliga Regionalista, dirigida per Prat de la Riba i s'expressen, sobretot, a través de les pàgines de "La Veu de Catalunya".

• - Enric Prat de la Riba, que d'una manera gairebé hegemònica durant un llarg període organitzà l'activitat nacionalista catalana, entesa com una intervenció total en tots els àmbits del país; primer des de la Diputació de Barcelona i més tard des del poder que li conferia ser el president de la Mancomunitat.

• Eugeni d'Ors, que es constituí en el principal ideòleg i sobretot divulgador dels conceptes clau de Noucentisme a través del seu Glosari. 

1.  En parlar d'Eugeni d'Ors dèiem que va divulgar els mots clau definidors del Noucentisme, dels valors polítics, ètics i estètics que conformaven la nova ideologia. Més endavant ja els dedicarem més espai, ara, però en podem citar uns quants de bàsics: imperialisme, arbitrarisme, classicisme, civilitat.

• Josep Carner, que es converteix en l'escriptor -el poeta- capdavanter de la nova literatura i també en un bon divulgador de l'ideari noucentista, especialment en el camp més estrictament cultural i literari.

• També s'ha d'esmentar Pompeu Fabra, que des de l'Institut d'Estudis Catalans pot enllestir la reforma ortogràfica i tirar endavant el procés de normalització de la llengua catalana.

- En l'aspecte de la literatura de l'època cal destacar:
1. Acostament al classicisme i com a conseqüència rebuig del romanticisme, identificat amb els autors modernistes, i del naturalisme.
2. Rebuig de l'espontaneïtat i valoració de l'artificiositat.
3. Predomini de la poesia sobre la novel·la. Sobretot en els primers anys, la producció novel·lística (no la prosa en general) és molt minsa i en cap cas comparable a la modernista.
4. Valoració del domini d'una llengua literària precisa i rica.