REALISME MAGIC
Moviment literari
hispanoamericà que neix com vía de experimentació de noves formes
narratives. Recull aspectes del regionalisme, del neorrealisme y de la
novel.la de protesta, i intenta adoptar els recursos estilístics de la
poesía a la prosa. Amb la imaginació com millor aliada, transforma els
fets normals y cotidians, en un relat mític y fantàstic, y el dóna un
aire més etéreo gràcies a la utilizació de recursos onírics. És un
movimient innovador, que ha integrat en la literatura el univers físic y
simbólic del mon indígen americà: les creències ancestrals, la natura,
la història, el mite y la màgia. Amb la combinació de tots aquests
aspectes, y buscant la autenticitat, aconsegueix que l'irreal sembli
real, y que la narració es converteixi en una "història-somni-poesía".
El primer escritor que va començar a impregnar la realitat de la màgia va ser
Demetrio Aguilera Malta,
encara que no va ser conscient de la relevància que tindria la seva
innovació estilística. Alguns anys després de la aparició de les
primeres obres de
Aguilar Malta,
Miguel Ángel Asturias y
Alejo Carpentier
anunciaríen la teoria de "lo maravilloso", y marcarien les bases y
característiques del nou estil. Posteriorment, el realisme màgic ha
donat escriptors del tipos de
Gabriel García Márquez,
Isabel Allende o
Laura Esquivel.
Arundhati Roy ha estat comparada amb
Gabriel García Márquez,
pel poder de evocació que té la seva narrativa, la riquesa de la
descripció y la seva capacitat per anar més enllà dels límits palpables
de la realitat. Calificada per molts com escriptora del realisme màgic,
la seva prosa reuneix la tríada "història-somni-poesia", y el seu domini
absolut de les imatges y del llenguatge, fan que la seva recreació del
món de la infància sigui insuperable.
Vocabulari de Pere Calders
El
vocabulari que utilitza Calders és un català refinat tenint en compte
la situació en la que es trobava, utilitza molts termes cultes, i
intenta demostrar fluidesa en el seu escrit encara que de vegades costi
una mica de llegir degut a alguns termes complicats d'entendre pel
context en el que els situa.
Trobo que de vegades repeteix moltes paraules com ara “Bonhomia”, i d'altres termes que utilitza sovint en un mateix conte.
Tambe
s'ha de dir que no ha estat dificil de llegir ja que el català es
bastant actual però té parts que són bastant espesses i complicades de
llegir.
